1.
Dia del musical: reflexió final
Primer de tot hem fet un llistat dels punts POSITIUS i
dels NEGATIUS de totes nosaltres. Sorprenentment, el resultat no ha estat el
que s’esperava en un principi, quant just començàvem el nou semestre, que amb
tanta il·lusió i ganes teníem.
|
PUNTS
POSITIUS
|
PUNTS
NEGATIUS
|
|
·
Diversió
|
·
Falta de temps per a poder treballar altres assignatures intenses i
extenses.
|
|
·
Comprensió per part dels mestres
|
·
Nervis
|
|
·
Emoció per crear algo nou
|
·
Posar-se d’acord totes les components del grup.
|
|
·
Viure l’experiència de poder actuar davant de públic i en un teatre.
|
·
Gasto excessiu de diners per a poder comprar tot el material necessari.
|
|
·
Compartir moments divertits amb les teves companyes.
|
·
Desunió per part del grup d’amigues. Separar-se més que unir-se.
|
|
·
Adonar-te que has de practicar més manualitats.
|
·
Poc temps d’ assaig al teatre
|
|
·
Treballar habilitats socials
|
·
Baralles per gustos, per temps, per idees, per incentius, per diferents
objectius...
|
|
·
Escollir i inventar-se una historia apropiada i amb coherència.
|
·
No arribes a valorar l’assignatura com cal i es mereix.
|
|
|
·
Desil·lusió d’expectatives.
|
|
|
·
Imprevistos que van generar el caos.
|
Comentant amb la resta de grups, hem pogut comparar i
debatre que no ha estat l’únic grup, inclús que no ha estat l’únic any. Per
tant la nostra pregunta és... Per què? Representar e inventar és una cosa
divertida, com pot ser que al final acabi sent algo obligatori que tens ganes
de que passi? Suposem que és per organitzar-se amb tantes components del grup,
no és gen fàcil posar tanta gent d’acord, però, si el repte era que
aprenguéssim a ser un equip unitari ho hem aconseguit a base de disgustos.
Creiem que quant treballes amb un equip educatiu, tothom té el mateix horari
laboral, en canvi en el nostre cas, el més complicat era reunir-nos totes
juntes. I no començarem a parlar del “súper plan Bolognia” i del mal que està
fent a la gent que no li queda un altre que treballar per a poder continuar
endavant. ( Agrair la part que toca als mestres per entendre moltes de les
situacions , i ser pacients amb les que treballàvem). Ha estat un semestre
complicat, creiem que és una assignatura que implica molt de temps, i que
justament el semestre escollit està ple d’assignatures denses, intenses y
extenses, per tant, s’acaba convertint en un malson que no s’acaba mai i no et
deixa implicar-te 100% en cap de les assignatures.
De totes maneres hem aconseguit “amoldar-nos” a totes les
situacions; assajar amb persones que faltaven, compartir aules amb altres
grups, assajar sense música per què no quedava bateria a l’ordinador i no hi
havia adaptadors de corrent on estàvem, practicar als carrers per que ens feien
fora de tot arreu... hem demostrat que sabem fer de tot!
Així que, finalment, estem orgulloses del resultat final,
ja que tot i que hem tingut problemes, a
la hora de la veritat, hem sabut respondre com cal, hem estat “al pie del
cañón” com calia, i ens ha sortit espectacular.
La sensació un cop ja tot acabat, el “bufff....mare
meva..” que et treus de sobre, ha estat en definitiva molt positiu, se’ns han
oblidat les desaveniències, els corre-cuita i els patiments, i amb això ens
quedem. Que finalment som un gran equip d’amigues que han aconseguit, una
vegada més, l’objectiu!
Gràcies Carme i Toni! Fins Aviat!
“Entre
todas, removiendo cielo y tierra al final, conseguimos salir del bache y
logramos total satisfacción con el resultado” Lorena Gómez.
“Después
de la tormenta siempre llega la calma” Clara Tur.
“Dentro
del caos hemos conseguido salir a la superficie” Jennifer Montserrat.
“Musical
cómico-dramático que pudo acabar en tragedia” Patricia Pinar.
“La
unión hace la fuerza” Antonia
Roig.
“Conte
contat, conte acabat” Beatriz
Fondevilla.
“Finalmente,
aplausos” Sandra Artero.
“Gracias
por participar” Laura
Balanzat.
